Un cuento chino és una pel·lícula amb una temàtica principal de comèdia tràgica, però també agafa petites pinzellades de temes com la guerra de les Malvines i noticies verídiques com és el cas de l'argument general en que es basa tot el film.
Muriel Santa Ana és l'actriu que representa al personatge de la Mari. Aquest personatge es caracteritza per l'alegria que transmet al entrar en escena i per l'esperança que es veu reflectida en els seus ulls al parlar amb en Roberto, el protagonista de la pel·lícula i del qual ella està enamorada. Cada vegada que ella entra en escena porta roba de colors vius com el vermell que representa la passió que sent.
La Mari representa l'esperança que mai es perd, encara que la situació no et doni motius per tindre'n.
El seu pensament durant tot el film resisteix a la mateixa idea: algun dia l'actitud escèptica d'en Roberto envers els sentiments que sent cap a ella canviaran.
Pertinent a l'argumentació cal destacar que la causa del destí dels dos personatges transcendentals, en Roberto i en Hung Quian no seria el mateix sense la vida que els dos arrosseguen. Aquesta relació entre els dos personatges queda perfectament polida i unida.
Respecte a la gravació de la càmera és molt original, ja que inclou efectes que enriqueixen la pel·lícula com, per exemple, quan la càmera traspassa el vidre de la botiga del protagonista, des del carrer fins l'interior d'aquesta.
Un dels grans detalls que té el film és la banda sonora, ja que aquesta t'introdueix en l'escena depèn el personatge que apareix, per exemple, davant l'aparició de la Mari sempre s'escolta la mateixa melodia.
Els sorolls també són una peça clau en la gravació, ja que en moltes situacions no hi ha diàleg i els sorolls et transmeten la sensació que estan experimentant els personatges.
Una de les seqüències més interessants que he trobat han estat:
Per una banda quan la vaca cau del cel i aterra sobre de la xicota d'en Hung Quian. Perquè la realització de l'escena està molt ben aconseguida i és molt realista.
I per l'altre banda l'escena final en que, en Roberto salta la balla per anar-se a trobar amb la Mari, crec que aquesta escena té una simbolització molt clara i entenedora.
Des del meu punt de vista tant l'inici de la pel·lícula com l'acabament estan molt ben trobats, perquè s'entenen perfectament les simbolitzacions, les metàfores i les situacions que pretenen descriure, a més afegint la gran dificultat que estan mancades de diàleg.
I del títol opino que és una bona elecció, perquè abans de veure la pel·lícula el trobes interessat, et dóna curiositat i una vegada vista entens perfectament perquè l'han triat.
Per acabar, trobo molt interessant com la vida quotidiana d'en Roberto t'atrapa i et transmet la monotonia que sent.
